Per als oportunistes, pactar és massa complicat

Demanem pactes, però hem d’admetre que posar-se d’acord no està ben vist. De paraula diem que sí, que cal arribar a una entesa, però en el fons considerem una covardia transigir i renunciar a plantejaments propis. Això passa a tots nivells: personal, familiar, veïnal, laboral i social. La política no n’és una excepció. Al contrari, n’és l’exponent més visible i més representatiu.

Potser els polítics n’hauríem de donar exemple, encara que pactar comporti dures crítiques. Però tampoc es pot pactar a qualsevol preu ni segons amb qui. Els acords que només tenen per objecte el govern al preu que sigui no són desitjables. Tampoc no es pot pactar amb qui no és aigua clara, et deixarà a l’estacada o no respectarà els acords. Les persones són el més important.

Dic això per dues raons. La primera, la impossibilitat d’acord entre les forces polítiques presents al Congrés de Diputats de Madrid per formar govern, el qual ens aboca a noves eleccions. Mentre Pedro Sánchez se l’ha jugada, els altres han nedat i guardat la roba. Estic segura que la ciutadania sabrà distingir entre qui arrisca i qui, de forma oportunista, espera que totes li ponguin sense moure fitxa. L’altre motiu d’aquesta reflexió és el pacte de govern al nostre Ajuntament, basat en el treball col·lectiu i la responsabilitat compartida. Aquest funcionament és menys vistós, però els seus resultats són més sòlids i productius. Els socialistes de Corbera reivindiquem aquesta capacitat d’arribar a acords i, sobretot, de saber complir-los i gestionar-los en benefici del nostre poble.