Fins a la completa eradicació de la violència masclista, no serem una societat plenament lliure i democràtica

Dimecres passat va celebrar-se un ple extraordinari i urgent per videoconferència com a acte de rebuig del feminicidi succeït el mes d’abril a Corbera. Davant la manca d’un comunicat conjunt de totes les forces polítiques del Consistori, donem a conèixer la declaració de condemna realitzada per Força Corbera.

Des de Força Corbera condemnem la mort de la Veneranda, un cas de violència masclista succeït al nostre municipi el passat mes d’abril. Un cas de violència que, per la proximitat física, ja que es tracta d’una veïna de Corbera, així com per la situació de confinament en què ens trobàvem, a tots i a totes ens va colpir especialment.

Cada vegada que al món una dona mort o pateix violència pel fet de ser dóna, el nostre projecte col·lectiu de construir una societat més justa salta pels aires. En la nostra societat, la mort de qualsevol dona a mans d’un home, ens sumeix en la perplexitat i en la impotència. Però no podem perdre el temps en lamentacions. La perplexitat que ens provoca la violència masclista, l’hem de combatre amb pedagogia d’igualtat, donant-ne exemple incansable entre totes les generacions d’homes i de dones. A la impotència que sentim davant els assassinats, hi hem de contraposar mesures de protecció i d’ajut a les dones víctimes de violència i les seves famílies.

Els nens i nenes, fills i filles de les dones assassinades, veuen destrossada la seva infantesa i es veuen abocats a un futur d’inseguretat emocional i vital. D’un sol cop perden els seus dos referents vitals. Com s’afronta el futur amb una mare morta i un pare assassí? Els pares, les mares, els germans i germanes de les dones mortes han de superar el trauma de la pèrdua i la desgracia havent-se de fer càrrec dels menors, moltes vegades sense els recursos econòmics i psicològics necessaris. És aquí on les polítiques públiques han d’actuar per pal·liar els danys.

Com a dones i homes, que ens diem pertanyents a una societat avançada, és evident que tenim una obligació, individual i col·lectiva, de lluitar contra la violència masclista fins a reduir-la a un malson del passat. Fins que la violència masclista no quedi absolutament eradicada, no ens podrem considerar una societat plenament lliure i democràtica, amb els drets individuals respectats i garantits.

Ni una més, ha de passar de ser un crit de lluita contra la violència masclista a ser una realitat.