Feia temps que no em renyaven!

Carta oberta a la regidora d’ERC, Cristina Blàsquiz.

Ahir al Ple vaig viure una situació surrealista. A la meva edat em van renyar per intentar fer la meva feina de regidor. Estava traslladant a la regidora de Seguretat Ciutadana, Mercè Rocas, l’abast d’una queixa veïnal quan una altra regidora, Cristina Blàsquiz, amb la qual no parlava i de la qual no n’estava dient res, va interrompre dient que ja era molt tard i que parés de parlar. Va intervenir sense tenir l’ús de la paraula i passant de l’alcaldessa, qui se suposa que dirigeix el Ple.

Efectivament, eren més de la una de la matinada i tots estàvem cansats. Sobretot estàvem cansats de les explicacions interminables i sense substància de l’alcaldessa i dels regidors de govern per amagar que no fan res. Tant els regidors i regidores d’Esquerra com de la CUP fan grans discursos i simulen una gran indignació davant les nostres propostes i preguntes però la veritat és que no donen respostes concretes i no saben explicar el que fan ni el que pensen fer. Curiosament, aquests llarguíssims discursos, plens de paraules buides i escenificació, fan que a la una de la matinada encara no hàgim aclarit res. Però això no l’indigna a la Sra. Blàsquiz.

La seva indignació és que jo insisteixi en una pregunta perquè la Sra. Rocas fuig d’estudi i em contesta “peres” quan jo li pregunto “pomes”. Ho sento regidora Blàsquiz però miro de fer la meva feina, només hi ha un ple cada dos mesos i ens hi estarem fins a l’hora que faci falta. Li demano disculpes si se li va posar malament que li digués que “se’n anés a dormir” si estava cansada. Ja sap que no és propi de mi donar lliçons, perquè penso que les lliçons ja ens les dóna la vida.

Als plens no interrompo mai, escolto amb atenció tot el que es diu, quan vull parlar li demano a l’alcaldessa i miro de cenyir-me al tema. Vostè fa un any que és regidora i ja anirà veient que “todo el monte no es orégano”, com deia la meva mare. Ella sí que em renyava quan era petit, no massa la veritat, i sempre tenia raó. Vostè no és qui per renyar-me i, a més, no té raó.