Què és més important, el que ens uneix o el que ens separa?

Article de Rosa Boladeras en record per a Ignasi Farreres, mort avui a Barcelona. Descansi en pau.

Coneixia els avatars de la trajectòria política de l’exconseller de Treball, Ignasi Farreres, i sabia que feia molts anys que tenia casa a Corbera. De fet, com a alcaldessa, me l’havia trobat sovint a les assembles de veïns de la seva urbanització, però no va ser fins fa dos anys que no vaig tenir l’ocasió de tractar-lo personalment.

A partir de la seva primera trucada, i després de vèncer la meva reticència inicial, hi vaig mantenir llargues converses que, al final, van donar lloc al projecte de Força Corbera. Efectivament, tal com havia cregut  sempre, vaig confirmar que el nostre pensament polític diferia completament en molts aspectes. Però també vaig haver de reconèixer que teníem posicionaments comuns.

D’una banda, unes arrels profundament catalanistes amb el convenciment que l’independentisme no és el camí, així com la necessitat que la política estigui sempre impregnada d’un fort component de justícia social. De l’altra, la nostra estimació per Corbera i la necessitat de configurar una opció política local, on el municipi fos la prioritat absoluta. Així va néixer Força Corbera, un projecte que, de fet, té encara molta feina a fer i molt camí per davant.

De la meva experiència vital i política només sé que sobre el que ens separa no podem construir res, només hi ha el buit. En canvi, per poc que sigui el que ens uneix, és un petit pont d’esperança sobre el qual podem construir solucions i projectes de futur.

És més fàcil discrepar, tancar-se en banda darrera els prejudicis, i mantenir-se en el no. Arribar a acords és molt més laboriós, cal parlar molt, posar-se en la pell de l’altre, menjar-se l’orgull i la vanitat i prioritzar el bé comú. És molt més complicat, compromès i ingrat, però és l’únic camí per poder avançar.

Aquesta va ser la lliçó que vaig aprendre de l’Ignasi Farreres. Gràcies i fins a sempre!