Als voluntaris i voluntàries de les urbanitzacions

Avui 5 de desembre és el Dia Internacional del Voluntariat. I encara que sigui un gest simbòlic, el vull aprofitar per agrair la feina i la dedicació de les persones de Corbera que treballen a les entitats del municipi de forma desinteressada. A totes i cadascuna, sense cap excepció, moltes gràcies!

Em permetreu, però, que agraeixi especialment la tasca dels homes i les dones que, al front de les associacions de veïns, de propietaris i de les juntes, han treballat en el passat i ho fan en el present a les urbanitzacions del municipi. Una tasca, sovint molt desagraïda, però que ha estat, i és, essencial.

Faig aquesta menció perquè al Ple municipal del passat dia 30 de novembre, vam escoltar una afirmació increïble. El Tinent d’Alcalde Jordi Anducas (Esquerra) va dir que la resta d’entitats del municipi estaven integrades per voluntariat, però que les entitats de les urbanitzacions, no. Una excusa barroera, una afirmació que provoca vergonya aliena, per justificar el seu vot contrari a la moció de Força Corbera, on demanavem que els convenis de subvencions de manteniment dels barris o urbanitzacions s’igualessin amb els de la resta d’entitats del municipi. A les associacions de veïns, de propietaris i a les juntes de les urbanitzacions se’ls exigeix una aportació del 20% de la quantitat subvencionada, mentre que a la resta d’entitats no. Nosaltres considerem que és un greuge comparatiu i per això proposem que sigui per a tothom igual.

Jordi Anducas, fent de portaveu del govern municipal d’Esquerra i la CUP es va cobrir de glòria. Per a ell, la tasca que fan les persones al front dels barris i urbanitzacions, dedicant-hi el seu temps i molt sovint els seus propis recursos, no és voluntària. No és voluntària? De debò els regidors i regidores del nostre govern pensen això?

Darrera d’aquesta afirmació, o bé hi ha un gran desconeixement o bé un gran cinisme, combinats amb una manca total d’interès i sensibilitat envers les urbanitzacions. Però aquest és el govern que tenim a Corbera. I, d’on no n’hi ha, no en pot rajar.

Rosa Boladeras