Política de «corralet»

Article de Rosa Boladeras, portaveu del Grup Municipal Força Corbera.

Aquest matí m’he creuat amb un porc senglar que, xino-xano, furgava pel voral de la carretera de Barcelona, en un punt on hi passegen els senglars però no hi poden passar els vianants perquè no hi ha vorera. M’ha fet pensar que potser tenim un poble més adequat per als senglars que no pas per a les persones.

Històricament, l’espai públic a Corbera és una assignatura pendent, fruit de decisions del passat i passotisme del present. A l’Ajuntament, quan hi ha hagut voluntat de canviar la situació, faltaven els diners i, ara que hi ha diners, manca la voluntat i la capacitat de gestió.

Tant al nucli com a les urbanitzacions, carrers, voreres i parcs arrosseguen mancances derivades de l’urbanisme dels anys 60 i 70, quan es deixava com a públic el mínim espai i els racons improductius que la propietat privada rebutjava. Aquestes decisions van configurar un espai públic insuficient i mal girbat (devem ser un dels poc pobles sense plaça Major, per exemple). Després, a aquesta base precària, s’hi ha afegit la manca de manteniment, especialment greu als darrers anys.

Cèlebre també va ser el tècnic municipal dels anys 70 que, adoptant el criteri metropolità, va establir que les voreres a Corbera havien de tenir el 10% de l’amplada del carrer. Evidentment, Corbera no era Barcelona i les amplades de carrer tampoc. El resultat va ser el que va ser, i avui dia encara “gaudim” de voreres de 40 o 60 centímetres. Poc es podia imaginar el tècnic Castelltort que les seves voreres estretes, en pendent i plenes de pals, un dia també haurien d’encabir les galledes i cubells del porta a porta.

Justament, un dels arguments utilitzats pel govern municipal d’Esquerra+CUP, en el seu intent de convèncer sobre les bondats d’aquest sistema de recollida de residus, és que la retirada dels contenidors significa la recuperació d’espai públic. De debò?

D’una banda, tenim l’ocupació de les voreres per galledes i cubells, en hores diürnes de plena activitat ciutadana i comercial, que fan lleig i dificulten el pas als vianants, sobretot als cotxets i a les persones amb dificultats de mobilitat. De l’altra, hem vist com proliferen uns “corralets”, instal·lats a voreres i calçades, com a dipòsit de cubells per a determinades comunitats de veïns. Corralets, dels quals ningú no va avisar, instal·lats a corre-cuita, que probablement es convertiran en un problema de brutícia i deixadesa.

Carrers, jardins i parcs són la propietat que compartim com a comunitat i com a poble. Per a molts veïns i veïnes de Corbera, és l’única propietat. Lamentablement, la implantació de la recollida porta a porta és una altra decisió que suposa la pèrdua d’espai públic i degrada el seu ús, malgrat que es digui el contrari. A mi, no ho puc evitar, em ratifica la sensació que avancem cap a un poble més idoni per als senglars que per als veïns i veïnes. Potser, d’aquí ve la política d’instal·lació d’aquests corralets improvisats!