Rosa Boladeras: «Fem país quan fem el que ens pertoca, quan fem la feina d’acord amb la nostra responsabilitat»
Discurs de Rosa Boladeras, Alcaldessa de Corbera, a l’acte institucional del Onze de Setembre.
Bon dia i bona Diada!
Avui en la celebració de la Diada de Catalunya tinc l’oportunitat d’adreçar-vos aquest missatge com a Alcaldessa de totes les corberenques i corberencs. És la meva responsabilitat actual, que exerceixo amb la voluntat i l’objectiu de representar a totes les persones que viuen a Corbera, a totes, sense cap excepció, sense cap exclusió, sigui quina sigui la seva forma de pensar, la seva procedència, la seva sensibilitat i els seus sentiments identitaris i sigui quin sigui el seu posicionament polític. Perquè així és com entenc que ha de ser la tasca dels representants públics, treballar sempre tenint com a únic nord l’interès públic, afavorint l’entesa, l’acord i la convivència per damunt d’ideologies i d’etiquetes.
Això no vol dir renunciar a les idees ni a les conviccions pròpies. Això vol dir que les idees i valors han de ser la base de la pròpia actuació i una autoexigència però no han de ser mai una arma a imposar per la força als altres, els que no comparteixen la nostra forma d’entendre el món i de posicionar-se en la societat.
Dic això perquè també poso en qüestió les etiquetes i els estereotips. Com és que en una societat tan complexa i canviant com l’actual, simplifiquem tant posant etiquetes a tothom? Segurament perquè això ens fa sentir més segurs i ens proporciona una falta sensació de control. Però etiquetar és reduccionista, superficial. Etiquetem, ens etiqueten, per les nostres paraules i per l’aparença externa. Però què passa amb els nostres actes? Actuem en coherència?
L’estimació per Catalunya com es demostra? Amb declaracions, amb paraules, de forma pública i visible, amb mobilitzacions?. En part sí, però això no és tot! Penso que el veritable patriotisme, l’estimació per la terra on hem nascut, o on treballem i vivim és quelcom molt més profund i personal. Ningú en pot mesurar ni el grau ni la intensitat. És un sentiment i també un posicionament vital que demostrem amb els fets del dia a dia, fent bé la nostra feina, sigui quina sigui. L’estimació per Catalunya l’exercim quan millorem, o treballem per a millorar, el nostre entorn més immediat.
Com l’estimació per la llengua catalana, que la demostrem veritablement quan millorem i practiquem cada dia la nostra parla, la nostra escriptura i la lectura en català.
Així és com entenc que es construeix un país. Millorant el que tenim al nostre abast. Fent el que ens pertoca, d’acord amb la nostra responsabilitat i possibilitats. Aquest és el meu compromís, fer el que em toca: treballar per buscar solució als problemes del municipi i també promoure el diàleg, l’entesa i la convivència entre la ciutadania de Corbera. I, sobretot, donant-ne exemple. Estic convençuda que complint amb aquesta tasca, aconseguirem una Corbera millor i alhora obtindrem una Catalunya més forta i avançada. I això és el que també us demano a tots els corberencs i corberenques. Ajudeu a fer un poble millor, més solidari, més igualitari, de mentalitat més oberta, actuant sempre en positiu. Aquesta és una tasca de tots. Corbera serà molt millor i així també construirem la Catalunya que somiem i volem: rica i plena com diu el nostre himne nacional, però sobretot amb una societat més justa i acollidora; una terra d’oportunitats per a les noves generacions que vindran.
Visca Catalunya!
