Rosa Boladeras: «Quan diem que estimem Catalunya, què volem dir exactament?»

Parlament de l’Alcaldessa, Rosa Boladeras, a la celebració de l’11 DE SETEMBRE 2026.

Bon dia i bona Diada!

Moltes gràcies per ser avui aquí, compartint la celebració de la Diada Nacional de Catalunya al nostre poble, a Corbera. L’Onze de Setembre és la festa de tots els catalans i de totes les catalanes. Avui és el dia de Catalunya. De la Catalunya de tots i de totes.

Avui és un dia de parlaments, de reivindicacions, de sentiments i també de reflexió. Un dia per expressar què significa per a cadascú de nosaltres pertànyer a Catalunya, estimar aquesta terra i pensar, també, com voldríem que fos la Catalunya del futur.

Diem que estimem Catalunya. La nostra terra de naixement o la nostra terra d’elecció. Però quan diem que estimem Catalunya, què volem dir exactament? Segurament volem dir que la volem millor. Que volem un país més pròsper, més just, més lliure, més cohesionat. Però aquesta Catalunya millor, esperem que ens la construeixin els altres? I, a sobre, esperem que ho facin exactament com nosaltres pensem que s’ha de fer?

O considerem que construir aquest país també és responsabilitat nostra? Aquesta és la pregunta. La nostra estimació per Catalunya és passiva o ens hi volem implicar?

Perquè construir un país, construir una nació, construir un futur, és sempre una tasca col·lectiva. Una tasca en què ningú no es pot inhibir i en què ningú no sobra. Algú pot pensar: “Jo soc molt poca cosa per a una tasca tan gran, tan enorme, tan transcendent. Ja ho faran els que en saben. Ja ho faran els altres.” Doncs no.

Catalunya és nostra. I no ho dic en un sentit patrimonial ni excloent. Catalunya és nostra perquè totes i tots en formem part. I perquè totes i tots tenim una responsabilitat envers aquesta terra, envers la nostra llengua i envers les persones amb qui convivim.

Cadascú des del seu lloc de treball. Des de la seva família. Des de la seva entitat. Des de la seva comunitat. Des de les petites coses de cada dia.

Quan intentem fer bé les coses, quan respectem els altres, quan ajudem, quan participem, quan dialoguem, quan tenim cura del que és de tots, estem millorant el present i estem plantant la llavor de la Catalunya del futur. La Catalunya que deixarem a les noves generacions de catalans i catalanes. Una Catalunya capaç de convertir la seva diversitat en convivència i la seva pluralitat en una riquesa compartida.

I a Corbera, aquest petit tros de Catalunya de divuit quilòmetres quadrats, passa exactament el mateix. Estimem Corbera. Diem que estimem Corbera. I està molt bé dir-ho. Però no n’hi ha prou. Perquè estimar és exigent. Estimar comporta autoexigència.

Si estimem Corbera, ens hi hem d’implicar. Tots i totes, des de les nostres possibilitats i des de la nostra activitat quotidiana, podem contribuir a fer millor el nostre poble. Amb grans coses, de vegades. Però sobretot amb moltes coses petites. Perquè fer és estimar de debò. I cada vegada que fem una mica millor Corbera, també estem fent una millor Catalunya.

Aquest és, si m’ho permeteu, com a alcaldessa, el meu prec, el meu missatge als corberencs i a les corberenques. I és també el meu desig per a tots els catalans i catalanes. Que siguem capaços d’anar més enllà de les grans declaracions. Que prediquem amb l’exemple.

Si estimem Catalunya, demostrem-ho fent-la cada dia més humana, més dialogant, més integradora, més acollidora i més respectuosa. Si estimem la nostra llengua, parlem-la, compartim-la, transmetem-la i fem que sigui una llengua de trobada.

Si estimem el nostre poble, cuidem-lo. Si estimem Catalunya, construïm-la. Perquè Corbera som nosaltres. Catalunya som nosaltres. I les persones som el que diem de paraula però, en definitiva, són els nostres actes els que ens defineixen.

Que tingueu tots i totes una molt bona Diada! Visca Corbera! I visca, visca Catalunya!