Lucía
La llum que desprenia la Lucía, la llum del seu somriure, es va apagar dimarts. Des de llavors el món és un lloc més fosc, més injust i més trist. Li va prendre la vida la persona que més l’hauria d’haver cuidat i estimat. Costa tant d’entendre el perquè! Són tants els interrogants sense resposta! Són massa les vides malaguanyades!
Volem fer arribar el condol als familiars i amics de la Lucía. En especial a la seva filla i al seu fill. La Lucía es desvivia per ells i els estimava per damunt de tot. Desitgem que el record de la seva mare, del seu somriure, dels bons moments viscuts al seu costat els acompanyin sempre i els donin la força necessària per superar aquesta tragèdia. Esperem que recuperin intactes la il·lusió i la gosadia de l’adolescència i la innocència de la infància que no els haurien d’haver estat mai arrabassades.
Els fills, les filles, les nenes, els nens, víctimes de la violència masclista, el seu patiment i la situació de solitud i de desemparament que viuen en la majoria de casos ens han d’interpel·lar personalment i socialment. L’assassinat i el maltractament de dones, pel simple fet de ser dona, és un fet tant punyent i tant greu que no és compatible amb la nostra creença de que som una societat avançada. Els feminicidis i el maltracte a les dones són propis de temps de barbàrie. En una societat igualitària, justa i avançada no hi tenen cabuda. Ens hi hem de posicionar activament en contra.
Les administracions hi han d’actuar amb totes les eines i lleis a l’abast, però totes i tots ens hem de comprometre personalment en la lluita contra la violència masclista fins a la seva completa erradicació. Tolerància zero a la violència contra les dones i també tolerància zero al negacionisme i a la banalització de la violència masclista, als quals estem assistint actualment. Aquest negacionisme no és només il·lògic, sinó que és també profundament retrògrad i cruel i l’hem de combatre frontalment.
En aquesta lluita ens hi hem de comprometre totes i tots. No hem de callar, no hem de tolerar, no hem de minimitzar, no hem de disculpar, no hem de banalitzar la violència masclista perquè ens hi va la vida.
S’ho mereixen, els hi devem a la Lucía, a la seva filla i al seu fill. Els hi devem a totes les dones mortes i maltractades pel simple fet d’haver nascut dona. Els hi devem als seus fills i filles. Ho devem a les noves generacions que vindran.
Intervenció de Rosa Boladeras, en representació de les regidores i dels regidors de Força Corbera, al Ple extraordinari celebrat el 22 de maig de 2021
